II.1.-Serveis socials:
Tota persona ha de tindre les necessitats bàsiques cobertes.
Treballarem perquè tota la nostra gent amb discapacitat psíquica, física o sensorial tinga una oportunitat de treball i un projecte de vida digne i autònom.
-Creació del Consell Municipal de Serveis Socials. Òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament i de totes les entitats i persones relacionades amb el benestar social.
-Treball de prevenció contra l’exclusió social de col·lectius amb risc (dones, jóvens, gent gran, etc)
-Programes de prevenció sociocomunitària i mediació (família, salut, educació afectivosexual, convivència, ...)
-Programes preventius de drogodependències (també l’alcohol), ludopaties, malalties de transmissió sexual, etc.
-Assessorament i tractament a persones amb dificultats (dislèxia, tartamudeig, ...) que els impedisca portar a cap activitats laborals o socials.
-Gabinet Psicopedagògic municipal que tracte tots els problemes, amb suficient personal per atendre totes les necessitats dels habitants del poble.
-Gestió pública del Centre de dia.
-Recolzar tota iniciativa que supose una millora en l’atenció a la nostra gent major i la seua qualitat de vida.
-D’altres Serveis Socials:
*servei d’informació i orientació
*servei d’ajuda a domicili
*‘Menjar a casa’
*Programa d’emergència social
*SEAFI (Servei Especialitzat d’Atenció a la Família i la Infància)
*PRIS (Programa de Reinserció Social)
*Projecte Trèvol, integració de persones amb discapacitat al món laboral i vida autònoma.
*Contratació d’un Educador/-a Social.
-Creació d’un Banc de Temps i de Xarxes Ciutadanes d’Intercanvis.

II.2.- Montaverner accessible i adaptat:
-Fer un estudi per a eliminar de manera racional i útil les barreres arquitectòniques i destinar l’1% del pressupost municipal a polítiques d’accessibilitat. Com es pot fer un parc per a gent gran en un lloc totalment inaccessible?
-Millora accessos als llocs públics.
-Salvem el tren:
*Cal fer una estació decent.
*Exigir que es milloren les infrastructures i augmente el servei, amb més trens i millor horari.
-Línies d’autobusos (Mancomunitat), amb horaris que s’adapten a les persones i que no siguen coincidents amb els del tren.
-Possibilitar una xarxa de transport públic que comunique les Comarques Centrals: facilitar l’accés a Ontinyent, Xàtiva, Alcoi, Gandia.
-Campanya de promoció del transport públic, una vegada que es puga oferir millor servei.
-Reparació i adaptació de la parada de l’autobús.

II.3.- Sanitat:
-Ambulància (TNA)
-Hospital comarcal a Ontinyent
-Programes de Salut específics.
-Promoure programes de salut elaborats i desenvolupats des de la perspectiva de gènere, en col·laboració amb el centre de salut.
-Voluntariat sanitari i social.

II.4.- Joventut:
-Recolzament al Centre d’Informació Juvenil.
-Creació del Consell de la Joventut de Montaverner.
-Foment del banc de temps i xarxes ciutadanes d’intercanvis.
-Foment del voluntariat ambiental, social, lingüístic, ...
-Foment del diàleg intergeneracional.
-Creació d’un Casal Jove (manifestacions artístiques, relacions personals, música, etc.), gestionat pels mateixos joves. Ja n’hi ha prou de tindre’ls abandonats en la parada d’autobús.
-Concessió de microcrèdits per a joves amb iniciativa.
-Línia de treball d’INNOVEM per tal d’atacar la precarietat laboral dels nostres joves i fomentar iniciatives imaginatives d’ocupació i autoocupació.
-Borsa de treball per aturats que compte amb criteris racionals i amb la participació dels afectats.
-Cursos de formació lligats a les necessitats laborals de les nostres empreses.
-Tots els nostres joves que no tenen el títol de Graduat en ESO, els més vulnerables en el món laboral, han de poder optar a Programes de Qualificació Professional Inicial, organitzats per l’administració educativa en col·laboració amb la corporació local. I exigir que es puguen cursar a la Vall d’Albaida.
-Incorporar en l’oferta de mòduls de FP de grau mitjà, algun de caràcter agrícola, per tant de poder fomentar la formació especifica dels joves. Pot impartir-se a qualsevol dels centres de secundària de la comarca o als de la Costera, garantint el transport.
-Col·laboració amb el SERVEF d’Ontinyent.
-Creació d’una Escola Taller Ocupacional.

II.5.- Qualitat de vida:
-Integrar Montaverner en la Xarxa mundial de poblacions slowly (xarxa internacional de ciutats tranquil·les). Per a poder integrar-se hi ha uns organismes internacionals que avaluen cada poble en funció d’uns paràmetres basats en la qualitat de vida i el benestar de les persones: tranquil·litat, foment de l’alimentació sana, sostenibilitat, ús responsable dels recursos naturals, zones verdes, etc. Treballar per aconseguir-los és anar fent camí en el benestar general del poble.
-Campanyes de sensibilització contra l’homofòbia o qualsevol altra manifestació de falta de respecte cap als diversos models de vida i la llibertat de les persones.
-Compromís amb la diversitat sexual: garantir de manera efectiva la no discriminació per opció sexual.

II.6.- Seguretat vial i ciutadana
-Elaboració d’un Projecte Municipal de Seguretat Vial.
-Foment de l’Educació Vial tot atenent a les diverses necessitats dels vianants i dels conductors: xiquets (escola), jóvens, pares i mares, adults, persones majors,...
-Ordenança de regulació de grua i coordinació amb pobles veïns.
-Desviació dels camions pesats per fora del poble.
-Habilitació d’aparcaments i foment de les zones peatonals.
-Revisió de guals.
-Acció policial constantment en el carrer.
-Augmentar la plantilla policial i dotar-la dels mitjans adequats.
-Servei d’ajuda municipal per a facilitar gestions relacionades amb els vehicles i evitar així desplaçaments, cues, esperes i pèrdues de temps. Per això caldrà ampliar el conveni entre l’Ajuntament i la Jefatura Provincial de Tráfico per tal de gestionar no només multes sinó també canvis de domicili del permís de conduir o de circulació, duplicats d’eixos permisos per pèrdua o furt, canvis de permisos per adaptació al valencià, baixes de vehicles, etc. Evidentment haurà de ser gratuït i per a veïns.

II.7.- Dones
Homes i dones no hem tingut els mateixos drets ni oportunitats al llarg de la història. La tradicional situació de desigualtat ha perjudicat de manera particular les dones i han estat els espais educatius, familiars i laborals els que han reproduït i perpetuat la seua discriminació. És per aquesta raó que caldria avançar en mesures que potenciaren la consecució de la igualtat entre els dos sexes. Al llarg del programa hem fet referència i hem inclòs en cada apartat mesures específiques destinades a aconseguir-la, ara intentarem completar-les amb d’altres de caràcter més general per tal que no hi haja ni un pas arrere en la igualtat entre hòmens i dones.
-Creació de la Regidoria d’Igualtat.
-Adaptació del Pla d’Igualtat al municipi, amb la intervenció de les dones, conformant un Pla d’Igualtat Local.
-Informació al voltant dels serveis i recursos existents a nivell comarcal per tal de prestar ajuda a les dones en situacions puntuals: Infodona.
-Activitats dirigides a suscitar l’interés dels homes pels problemes d’igualtat i tractar temes com la paternitat, la violència, la sexualitat, situacions de crisi....
-Avançar en polítiques de transformació dels valors sexistes assentats en la societat.
-Promoure Tallers de Bons Tractes.
-Promoure Tallers de Corresponsabilitat Domèstica com activitats de l’AMPA o de l’EPA.
-Fer visibles les dones en el municipi donant-li el seu nom a carrers, places, espais públics (Casa de la Cultura, Biblioteca, Centre de salut...)
-Recuperar i fer difusió de la història de les dones, amb estudis sobre les dones del municipi al llarg de la història, recuperant la seua memòria, imatges, veus, tradicions, treballs...
-Programa específic de foment de l’esport per a dones:
*Fomentar l’esport sense discriminació de gènere des de l’escola infantil i incentivar activitats on no hi haja discriminació.
*Incentivar pràctiques esportives en dones de totes les edats. Cal facilitar espais i horaris adequats i fer grups homogenis perquè totes es troben còmodes.
-Adoptar totes les mesures de l’Administració General de l’Estat per a millorar la conciliació de la vida familiar i laboral dels nostres treballadors/-es.
-Treball contra la violència de gènere:
*Potenciar l’existència de serveis d’informació i atenció a les dones en situació de violència.
*Coordinació efectiva amb la resta d’administracions.
*Exigència d’un Centre d’Acollida i Recuperació comarcal.
*Creació de protocols clars que establisquen mecanismes de suport, coordinació i cooperació entre els diferents serveis, administracions i agents socials per tal de garantir l’atenció coordinada i l’actuació municipal en les situacions de violència.

II.8.- Montaverner: un poble d’emigrants; un poble d’acollida
Fa gairebé un segle, molts veïns i veïnes de Montaverner van haver d’emigrar a l’Argentina. L’any 10 encara es recorda com l’any de la catàstrofe. Moltes famílies de Montaverner i dels pobles veïns tenen cosins, tios… argentins d’ascendència valenciana. Més tard, als anys 40 i 50, però sobretot als 60, molts veïns nostres van emigrar a França, Alemanya, Suïssa… Fugien de la fam, de la manca de treball decent i d’un futur més bé fosc. En gran mesura gràcies a les divises que els milions d’emigrants van fer arribar, es van assentar les bases per al desenvolupament econòmic dels 70 cap ací.
Però també Montaverner i la nostra comarca han estat tradicionalment pobles d’acollida. Durant els anys 50 i 60 moltes famílies d’origen andalús o manxec es varen establir als nostres municipis, buscaven un millor futur per a les seues famílies. Són famílies que formen part del nostre poble, que el senten seu.
En l’última dècada sobretot, estem immersos en una nova situació; hem deixat de ser un poble “exportador” de mà d’obra, per a ser un poble que ha d’acollir persones de diferent procedència (Sud-Amèrica, Europa de l’Est, el Magrib...), que vénen buscant treball i millors condicions de vida, com en un altre temps ho varen fer molts dels nostres veïns lluny de casa. També estem assistint a un fenomen nou; el d’aquelles persones del nord d’Europa que busquen entre nosaltres un lloc on passar una jubilació més plaent.
Són tot un seguit de fenòmens que cal abordar amb esperit constructiu i positiu.
En un món d’economia globalitzada, els fenòmens migratoris estan convertint-se en fenòmens de llarga durada; no és previsible que es tornen a donar societats estanques, amb pocs canvis socials o canvis lents. Això obliga a plantejar-se com assegurar les millors condicions de convivència de les persones de diferent procedència geogràfica i cultural. No ens podem permetre el “luxe” de tindre al nostre poble sectors segregats, sense cap contacte. Les experiències negatives d’altres països europeus que porten molts anys d’allau migratori sense haver resolt mínimament bé el problema de la convivència, la igualtat de drets de les persones... seria prou motiu per plantejar-nos que no podem esperar que els problemes es resolguen per ells mateixos, més bé cal que les noves situacions no es convertisquen en “problema”.
Hi ha diferents tipus de mesures que cal plantejar-se per afavorir la integració, en una societat diversa i alhora cohesionada, de les diverses persones que han vingut a viure i treballar amb nosaltres.

Pla d’Acollida als Nouvinguts:
-Informació sobre normes bàsiques de convivència. Drets i deures que hem de complir totes les persones.
-Informació sobre serveis municipals.
-Assessorament sobre drets laborals.
-Assistència sanitària.
-Escolarització per als xiquets i xiquetes en edat escolar.
-Atenció específica a les dones immigrants.
-Assessorament legal.
-Habitatge digne.

Els uns i els altres, necessitem:
-Conéixer-nos mútuament. Conéixer els nostres costums, maneres de viure, bagatge cultural i lingüístic. Hem de ser capaços d’entendre el contacte amb persones de diversa procedència com una bona manera d’enriquir el nostre bagatge cultural i social, alhora que ells enriqueixen el seu en conéixer la societat en què viuen.
-Tallers específics interculturals (intercanvi de formes de cuinar, menjar... intercanvi de músiques, balls, formes de relats, històries, contes...).
-Atenció en la programació cultural contínua, de productes culturals diversos.
-Coordinació amb altres ajuntaments per facilitar iniciatives d’aquest tipus.
-Atenció a la pràctica esportiva conjunta, sense diferenciar procedència (principalment en els xiquets i xiquetes més menuts, amb implicació dels estaments escolars).