IV.1.-Medi ambient:
En un món en què els científics ens adverteixen de l’escalfament global, també des de l’àmbit local, una de les principals preocupacions de la ciutadania i dels governants municipals ha de ser afavorir accions respectuoses amb el medi ambient, provocadores de formació i d’informació individual i col·lectiva que ajuden a la millora de l’entorn. Com que moltes de les iniciatives, per tal que siguen efectives, ultrapassen l’àmbit de decisió municipal, des de l’ajuntament de Montaverner caldrà incidir en accions d’àmbit comarcal, conjuntament amb d’altres municipis valldalbaidins, i amb implicacions sobre l’acció de govern autonòmic.
Concretant les accions d’àmbit local, veiem com necessàries a Montaverner:
-Clausura d’abocadors incontrolats.
-Neteja sistemàtica i periòdica del terme municipal.
-Millora de l’Ecoparc, amb ampliació de la recollida de residus de diferents tipus no contemplats fins ara, així com ampliació dels horaris d’obertura que afavorisquen que la ciutadania l’utilitze.
-Afavorir un sistema de recollida selectiva del fem porta a porta a la Vall d’Albaida.
-Millorar la participació ciutadana en l’Agenda 21, i que les seues decisions siguen assumides per l’ajuntament.
-Incrementar, en qualitat i en quantitat, l’atenció als parcs i jardins.
-Adaptació d’un espai en la zona del Tossal del Calvari d’un xicotet jardí botànic local per tal de preservar per a les futures generacions tota la riquesa i cultura agrícola que hem perdut (varietats de raïm, fruiters, ...) en mires a l’educació ciutadana en medi ambient.
-Oposició als abocadors que, dins de termes veïns, vulguen col·locar-nos prop d’un terme municipal tan reduït com el de Montaverner. Calen decisions transparents, democràtiques i amb implicació de tota la Vall d’Albaida.
-Oposició als PAIs a la Vall d’Albaida, impulsats des de l’especulació urbanística, mostra d’un urbanisme salvatge, depredador amb els recursos territorials i hídrics, recursos que hem de mantindre i, a ser possible millorar de cara al futur.
-Afavorir l’establiment d’energies alternatives entre el veïnat de Montaverner, i fer que l’ajuntament establisca progressivament un ús generalitzat d’aquestes energies.
*Planta Solar municipal.
*Ajuda als xicotets inversors en plantes solars particulars.
*Recuperació de la miniplanta del cementeri.
-Política d’estalvi energètic:
*Revisió de l’enllumenat públic per fer que siga més ecològic, més adequat a les necessitats lumíniques reals i a les necessitats estètiques del poble tranquil i habitable que tots i totes volem.
*Tota nova construcció d’un edifici públic s’ha de fer tenint en compte totes les exigències per fer espais sostenibles (construcció, materials, acabats, calefacció, ...)
*En els edificis públics i tot el que depenga de l’ajuntament s’ha de fer un ús raonable i moderat dels recursos per tal de fomentar l’estalvi i marcar pautes clares de comportament (llum, paper, aire condicionat, aigua, etc).
-Fomentar l’ús d’energies alternatives i mesures d’estalvi energètic mitjançant ajudes en la construcció particular.
-Establir una política d’estalvi energètic a tota la localitat.
-Plantar arbres, si pot ser autòctons, per tal d’embellir el nostre poble i acostar-nos a les recomanacions de l’ONU per un món saludable: 9 arbres per habitant.
-Establir un criteris clars de paisatge urbanístic respectuosos amb el medi ambient.
-Aigua:
*Revisió dels rebuts per tal de fomentar l’estalvi. Ha de pagar més qui consumisca més aigua de la que necessita.
*Control de fugues d’aigua i usos no controlats d’aigua pública.
*Solucionar les aigües negres de la Casella.
*Control dels abocaments industrials.
-Recuperar els rius d’Albaida i d’Ontinyent: accions col·lectives des de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida.
-Llançar la proposta de Custòdia de Territori per mantindre viu el terme.
-Accions efectives contra els distints tipus de contaminació que afecten el poble: acústica, lumínica, de l’aire, de l’aigua...

IV.2.-Urbanisme ordenat i sostenible.
L’extensió del sòl urbà ha possibilitat la construcció de nous habitatges. Podrà discutir-se si l’opció triada per a les zones d’eixample ha estat la millor o no, si el tipus de construccions aïllades ha estat més o menys encertat. En qualsevol cas sí que es troba a faltar una política més decidida per intervenir en la regeneració del nucli antic, la rehabilitació d’habitatges, la millora de les dotacions i accessos, i també una decidida aposta municipal per facilitar l’accés a l’habitatge als sectors de la població amb menys recursos. Des de l’ajuntament no es pot plantejar l’habitatge com un bé únicament econòmic, al qual tindran accés sols aquells amb una capacitat econòmica elevada o amb una gran capacitat d’endeutament. L’habitatge és també, i així cal considerar-lo, com una necessitat social i també un dret. Sols partint d’una concepció com esta l’ajuntament pot fer front a les necessitats que es plantegen al municipi.
La promoció pública de VPO, que facilite l’accés a l’habitatge de la gent jove i amb pocs recursos, ha de ser una opció prioritària per al municipi
Cal prestar una atenció preferent a la recuperació del nucli antic del municipi per tornar-lo a fer atractiu i habitable, amb mesures que facen que no s’eternitzen les situacions d’habitatges desocupats i en perill d’ensorrament.
Des del punt de vista de la mobilitat, la barrera que suposava la carretera N-340 que generava una divisió de Montaverner entre “el poble” i “les casetes”, ha caigut, en desviar-se el gros del trànsit rodat per les noves carreteres. Així i tot caldria fer una passa més i incorporar la carretera al sistema de comunicacions municipals.
Però cal anar més enllà. Cal treure els gros del trànsit rodat del centre del municipi; facilitar la circumval·lació i prioritzar el trànsit de persones al trànsit de vehicles. Montaverner no és un poble amb grans distàncies que requerisca l’ús indiscriminat dels vehicles per a desplaçar-se.
Cal pensar també, i no es una decisió que es puga ajornar molt de temps, que es fa amb la pressió externa al municipi. Cal tenir en compte alguns elements nous apareguts en els últims anys i que ens obliguen a pensar i actuar. Les grans infraestructures que travessen el nostre municipi i la comarca estan tenint un impacte més gran del que possiblement fóra desitjable... La CV-60, que en poc de temps es convertirà en autovia; la carretera que ve de l’Alcoià per la Foia del Pou a enllaçar amb la CV-60; les necessàries reformes del tren Xàtiva-Alcoi, tot plegat ha deixat Montaverner “obert en canal” com algú va dir gràficament temps arrere.
Però hi ha més. Tot l’allau de PAIs que s’estan pensant i forçant a executar al llarg de tota la comarca té molt a veure amb alguns fenòmens nous. Per una banda la saturació de les comarques de la costa (les Marines, la Safor...) que fan fugir un bon nombre de residents europeus cap a zones menys saturades (tant des del punt de vista físic, com de l’econòmic). Ja no resulta tan atractiu tenir una casa vora mar pel seu cost i amb la facilitat de comunicacions, les comarques del prelitoral, com la nostra passen a ser objectiu prioritari. Per les mateixes raons passen a ser objecte d’interés per al diner especulatiu que busca el benefici ràpid. Camps de golf, megaurbanitzacions, compra a gran escala de bancals... són fenòmens nous en la comarca (fenòmens que a la Marina ja ens porten dècades d’avantatge) i que de no abordar-los prompte i amb sentit comú poden suposar per al nostre territori pa per a hui i fam per a demà.
És de tot punt necessària una major coordinació dels pobles veïns a l’hora de planificar el nostre territori i pensar sol·lucions globals i no agressives als problemes globals que se’ns plantegen. I això ho hem de dir i fer a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida.
Cal pensar que una pressió urbanística permanent no és assumible per a un municipi, amb un terme municipal limitat, amb unes expectatives de creixement limitades i que suporta l’impacte enorme de les infraestructures intercomarcals.

Les nostres propostes en l’àrea de l’urbanisme són les següents:

Propostes amb efectes al llarg termini:
-Obrir un període d’estudi i reflexió amb tots els sectors del poble sobre les necessitats urbanístiques per als pròxims 30 anys.
-Fer un balanç dels canvis ocorreguts en els darrers 30 anys per poder preveure i millorar els resultats en el futur.
-Estudiar l’impacte i els efectes dels nous fenòmens externs (noves infraestructures intercomarcals, pressió urbanitzadora, PAIs...)

Propostes a curt termini:
-Promoció pública d’habitatges VPO.
-Mesures per incidir en la rehabilitació d’habitatges:
-Ajudes als propietaris.
-Millora de les dotacions en el nucli antic (accessos, circumvalació, espais lliures...)
-Zones de vianants o de trànsit restringit a veïns.
-Ordenar el trànsit i els aparcaments de manera clara i igual per a tots.
-Mesures per acabar amb les edificacions ruïnoses, especialment perilloses en el cas urbà.
-Col·locació de papereres, portabosses per a recollir els excrements dels gossos i pàrquings de bicis.

IV.3.-Serveis municipals:
-Obres i manteniment. Reparació constant i ràpida de desperfectes. El poble ha d’estar sempre net, ordenat i tranquil. Cada vegada més bell, amb més arbres i sense clots ni desperfectes eterns.
-Neteja: revisió del plantejament actual pels seus resultats discutibles (màquina d’agranar, ...). Compromís de mantindre un poble net i presentable.
-Contenidors: mentre arriba l’acord sobre la millor manera de gestionar el fem, el que sí que hem de solucionar ja és el desastre actual dels contenidors: tot el món -empresa, ajuntament i veïnat- ha d’assumir la seua part de responsabilitat i fer les coses ben fetes perquè estiguen nets.

IV.4.-Montaverner, a favor de la comarcalització:
Participació decidida a la Vall d’Albaida.
-Fer de la Mancomunitat l’organisme imprescindible per a resoldre molts dels problemes que ens afecten (fem, planificació del territori, un riu net, ...) i que l’ens comarcal assumisca el poder polític que necessitem a la comarca.